Suchergebnisse

In this paper we present a brief biography of Elionor of Urgell, a descendant of the kings of Aragon and the emperors of Constantinople, with the aim of understanding her eremitic vocation during the last period of her life. Elionor was born around 1380, the daughter of Count Pere of Urgell and Margarida of Montferrat. She found herself involved in the political and military confl icts triggered by the demise of King Martí I of Aragon, since her brother Jaume was one of the pretenders to the throne. After the enthronement of Ferran I (1412) and the rebellion of Jaume of Urgell, Jaume, his mother and Elionor herself were judged and condemned. Elionor had all her properties confi scated and was exiled from the county. After a long pilgrimage across the country with her sister and her sister in-law, during which she lived in poverty and constantly struggled to recover some part of her patrimonial wealth, she decided to withdraw from the world and live as a hermit in the solitude of an abrupt mountain slope, in a sparsely- inhabited place. She followed in the footsteps of a penitent, the hermit monk Pere Marginet, and led a life of penance, fasting and prayer in the hermitage of Sant Joan de Montblanc, in a cave called Nialó, until her death during the plague outbreak Of 1430. ; [ca] Presentem una breu biografia d'Elionor d'Urgell, descendent dels reis d'Aragó i dels emperadors de Constantinoble, amb l'objectiu de comprendre especialment la seva opció de vida ermitana duta a terme en la darrera etapa de la seva vida. Elionor va néixer vers 1380, era fi lla del comte Pere d'Urgell i de Margarida de Montferrat. Es va veure immersa en els confl ictes politics i bèl·lics que s'esdevingueren després de la mort del rei Martí I d'Aragó, ja que el seu germà Jaume era un dels pretendents a la corona. Després de l'entronització de Ferran I com a rei (1412) i de la rebel·lió de Jaume d'Urgell, aquest, la seva mare i ella mateixa van ser jutjats i condemnats. Elionor va veure confi scats tots els seus béns i fou exiliada del comtat. Després d'un llarg pelegrinar pel país, amb la seva cunyada i la seva germana, vivint pobrament, lluitant perquè se li tornés alguna part del seu ric patrimoni per poder viure, va decidir apartar-se del món i fer vida d'ermitana en la solitud d'una muntanya abrupta i en un indret poc habitat. Va seguir les petjades d'un penitent, el monjo ermità Pere Marginet, i va fer vida de penitència, dejuni i pregària a l'ermita de Sant Joan de Montblanc i a la cova dita de Nialó, fi ns a la seva mort, esdevinguda l'any 1430 en una epidèmia de pesta.